Acme

L’epilèpsia és una malaltia neurològica que produeix, de forma imprevisible, breus pertorbacions en les funcions bioelèctriques d’una zona concreta del cervell. Normalment, el cervell produeix milions de càrregues elèctriques que es propaguen per tot el cos. Quan una persona sofreix epilèpsia, aquest patró normal pot ser interromput per ràfegues intermitents d’energia elèctrica que són molt més intenses de lo habitual. Aquests canvis físics es coneixen com crisis epilèptiques. L’epilèpsia es diagnostica quan les crisis epilèptiques se succeeixen de forma espontània i imprevisible, o quan no es pot demostrar una lesió al cervell.

Les causes de l’epilèpsia són múltiples i variades. Hi ha causes genètiques (com pot ser una proteïna anòmala), de dany durant el part (falta d’oxigen al cervell), de traumatisme craneo-encefàlic, de tumor cerebral, de malaltia degenerativa o demència, etc. Al voltant de la meitat dels pacients amb epilèpsia no tenen una causa específica.

L’epilèpsia pot venir de naixement, però és més probable que sigui adquirida al llarg de la vida i, igualment, en aquests casos sol ser més traumàtica.

La diagnosi de l’epilèpsia es realitza conforme es van repetint les crisis al llarg de la vida. Es demana informació al pacient i als acompanyants que han presenciat les seves crisis. Aquesta és la principal eina del metge en el diagnòstic de l’epilèpsia; en aquest sentit, tant important és l’aspecte que mostren les crisis com les circumstàncies prèvies a les mateixes.

Altres eines bàsiques per al seu diagnòstic són l’electroencefalograma (EEG), la tomografia computeritzada (TAC) o la Ressonància Magnètica cerebral (RM)

Hi ha molts tipus de crisis que pot sufrir un malalt d’epilèpsia, i aquests serien els principals:

· Crisis parcials

Crisis en les quals l’activitat bioelèctrica anormal està limitada a una zona específica.

· Absències

Crisis en les quals el pacient queda semi-conscient durant uns segons (amb la mirada fixa) i retorna posteriorment a la normalitat.

· Crisis generals atòniques

Crisis en les quals es produeix una pèrdua brusca del to muscular. En aquestes crisis es poden produir cabeçades, pèrdues de postura o, fins i tot, un colapse repentí.

· Crisis generals mioclòniques

Crisis en les quals el pacient, estant inconscient, sofreix de contraccions ràpides i breus dels músculs corporals, generalment a ambdós costats.

· Crisis generals tonico-clòniques

Crisis en les quals el pacient, estant inconscient, sofreix de rigidesa (contracció) a les extremitats i la cara, seguida de sacsejades (relaxació)…

Es poden donar 2 o més tipus de crisis en el mateix pacient.

En cas de trobar una persona que sofreixi un atac epilèptic, és important seguir uns passos clars i senzills:
· Per començar, s’ha de mantenir la calma ja que començada la crisi ja no es pot aturar
· S’ha de deixar lloc al voltant del malalt i apartar els possibles objectes perillosos
· Igualment, és important de posar la persona de costat, per si ha de treure alguna cosa per la boca que no s’ofegués
· En cas que la crisi duri més de 5 minuts, s’ha d’avisar un metge o a urgències (112)
· Finalment, quan acabi la crisi, cal comprovar que la persona està bé i permetre que descansi, perquè després d’algunes crisis d’epilèpsia poden quedar inconscients durant uns minuts

Els metges són els encarregats de tractar els malalts d’epilèpsia. El tractament de l’epilèpsia es realitza, principalment, a base de fàrmacs. Al voltant del 70% dels casos es poden controlar completament amb fàrmacs. Però el 30% dels casos són fármaco-resistents, i a aquests pacients se’ls han de fer proves complementàries i estudis més complexes amb l’ajuda de neuropsicòlegs i psiquiatres. Igualment, l’estil de vida del pacient és un factor essencial per al control de la malaltia.

Per altra banda, la cirurgia es el tractament més efectiu en els casos d’epilèpsia refractària en què els pacients no responen a la medicació.

No, l’epilèpsia no és contagiosa. No pots contraure l’epilèpsia a partir d’una altra persona i ningú la pot contraure a partir de tú.

Si creus que tú o algú del teu entorn pot patir epilèpsia, és important explicar al metge el que succeeix. Si has sofert crisis, mantingues un registre de la freqüència amb la que es produeixen, l’hora del dia i la forma que adopten. Aquesta informació ajudarà al metge a determinar si el que descrius podria ser algun tipus d’èpilèpsia o no.

· No forçar a la persona perquè obri la boca ni posar-li res dins
· No traslladar a la persona a un altre lloc
· No intentar impedir que la persona es mogui o tremoli, ni provar d’aturar les convulsions
· No intentar despertar a la persona. No cridar-li ni sacudir-la
· No donar-li aigua, aliments ni cap tipus de medicació per via oral mentre duri la crisi

La cirurgia és la principal opció per a la majoria de persones amb epilèpsia refractària (aquelles que no responen a la medicació). El seu objectiu és l’extirpació de la regió epileptògena sense que comporti seqüeles importants per al pacient.

És necessari un rigurós estudi pre-quirúrgic que garanteixi que el procediment dut a terme tingui una alta probabilitat d’èxit. No totes les epilèpsies de difícil control són operables